"Foc al Cel" és molt més que una cançó: és una descàrrega de pura energia heavy metal en català. Amb guitarres que cremen l’aire, una bateria que fa tremolar l’escenari i una veu que travessa l’ànima, aquest tema és un crit de llibertat i passió. Inspirada en la força del foc i la immensitat del cel, la cançó et porta a un viatge sonor on cada acord és una espurna i cada crit una flamarada. Perfecta per als amants del metall més potent, els que viuen els concerts com una batalla èpica i els que saben que la música és el seu llenguatge de rebel·lia. "Foc al Cel" és per cridar-la a ple pulmó, per sentir-la a la pell i per deixar que l’esperit del metall català t’elevi fins a les estrelles.
Lletra:
[Vers 1]
Va néixer amb la mirada al vent,
el cor marcat per l'horitzó.
Somniava cavalcar els estels,
cremar les ombres del seu món.
Els crits de la terra el cridaven,
però ell no podia parar,
les ales li creixien al cos,
el cel era el seu únic llar.
[Estribill]
Seré foc al cel, volant per damunt del crit,
trencaré les cadenes,
seré lliure fins al meu fi!
[Vers 2]
No escoltis qui vol fer-te callar,
no hi ha murs que puguis témer!
Cada pas, un tro, una espurna,
cada volada, una bandera!
El somni és l'únic camí,
la lluita crema en els ulls,
els núvols es trenquen en sang,
quan l'ànima crida amunt!
[Estribill]
Seré foc al cel, volant per damunt del crit,
trencaré les cadenes,
seré lliure fins al meu fi!
[Pont]
I si caic... cauré com llampec encès!
I si crido... el vent durà la meva veu!
[Estribill Final]
Seré foc al cel, tempesta del meu destí,
sobre els núvols escriuré,
que mai ningú em farà morir!
